Benvinguts al blog del poble català.

Espero que aquest blog us sigui útil, que satisfaci les vostres necessitats i que sigui afí als vostres interessos. Hi trobareu una varietat d'enllaços que us remetran a altres espais que us seran d'utilitat.

Penseu que aquesta és una eina especialment pensada per a vosaltres i que haureu d'utilitzar per a fer les activitats i tasques requerides.


Cal saber quins són els objectius d'aquest blog:

+ Promoure la interacció entre vosaltres

+ Posar al vostre abast informació, enllaços i eines de treball per facilitar-vos l'apropament a la llengua i cultura catalanes.

+ Crear un espai virtual per compartir experiències i activitats afins al grup.

Gaudeix-lo!

5 d’abril del 2012

Qui sóc?

Sóc en Manel i ahir va ser el meu aniversari: en vaig fer 30. Ara visc a Barcelona ciutat. Quan era petit vivia a Igualada amb els meus pares, la meva àvia materna i els meus dos germans. Vivíem en un pis molt antic.
De petit tenia els cabells negres i arrissats i els portava curts. Estava força grassonet perquè menjava molts dolços: era molt llaminer. El que més m'agradava era jugar a futbol amb els meus amics. Acostumàvem a guanyar i ens enfadàvem si perdíem. Els caps de setmana els meus germans em solien portar a patinar a una pista que teníem a prop de casa. Després sempre anàvem a una fleca i compràvem croissants o ensaïmades per berenar.
Abans era molt esbojarrat, en canvi ara sóc molt assenyat i treballador. Tanmateix, segueixo sent tan tafaner com ho era abans. Això ja ho tenen, els sagitari. Diuen també que som molt tancats, indecisos i tímids. Però no és veritat. Nosaltres som trempats, decidits i impulsius.
Ara ja no tinc cabells, sóc calb, i estic més prim que quan era petit. La meva dona em fa menjar verdures i vaig al gimnàs tres cop per setmana. De tant en tant vaig amb bicicleta amb el meu amic perquè ens agrada molt fer esport. 
La meva mare i la meva germana portaven els cabells llargs i deixats anar, encara que aquí la meva germana els duia recollits. En aquesta foto el meu pare es veu molt jove i portava els cabells curts. Ara, però, s'ha quedat calb. La meva mare va guanyar el premi a la millor mare del poble, i per això ens vam vestir amb roba molt elegant. Tanmateix, el meu pare sempre porta americana i corbata, i la meva mare es vesteix amb una brusa i faldilles. En canvi, la meva germana i jo sempre ens posem roba més informal.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada